En el llibre La muerte y el duelo en el contexto educativo. Reflexiones, testimonios y actividades, Paidós 2003, Concepció Poch i Olga Herrero defineixen el dol en base a dues corrents diferents:
-Segons l’enfoc de la Gestalt (2011), el dol és el procés psicològic que es produeix a partir d’alguna pèrdua. Etimològicament significa duellum o combat, dolus–dolor. És la reacció enfront la pèrdua d’alguna cosa significativa, des d’una persona, un animal, una cosa, una relació, etc. És una experiència emocional humana i universal, única i dolorosa; al fet d’enfrontar-se a aquesta pèrdua se l’anomena elaboració de dol i condueix a la necessitat de l’adaptació a una nova situació.
-Neimeyer (2002) diu que com a constructivistes concebem el procés del dol com una reacció normal a qualsevol tipus de pèrdua, que comporta la reconstrucció de tots aquells aspectes que la pèrdua ha posat en qüestió.
Com diu Alba Payás Puigarnau en el seu llibre Las tareas del duelo (Paidós 2010), el Dol és un procés natural i normal que no ha de ser patològic per se, ja que la majoria de les persones hauran de viure alguna situació de pèrdua durant la seva vida i no per això necessitaran l’ajuda d’un professional.
No obstant, en la nostra realitat com a professionals, ens trobem algunes vegades amb persones en dol que experimenten la pèrdua com una vivència tràgica i de la que tenen moltes dificultats per recuperar-se: després de varis anys de la mort de la persona estimada, segueixen sense poder refer la seva vida, tenen problemes relacionals, emocionals i/o fisiològics.
A Ludus abordem el dol segons el Model de la Psicoterapia Integrativa – relacional que respon de forma unificada a la persona en el pla afectiu, conductual, cognitiu i fisiològic, sempre tenint en compte en quin moment del dol es troba (trauma, protecció, integració o creixement-transformació).
