ESTIMULACIÓ INFANTIL
ENVELLIMENT ACTIU
CLASSES DE REPÀS ESCOLAR
Aquest juliol i agost 2023, oferim classes de repàs escolar al centre.
Preus:
Individual (1 hora): 20€ | Grupal (1 hora i mitja): 15€
Per a més informació no dubteu en contactar-nos.
CURS D’EDUCACIÓ POSTPART
Benvinguda! Si estàs aquí, és perquè acabes d’iniciar un llarg viatge,
el de la maternitat. Durant aquest camí segurament rebràs un munt de
missatges, moltes vegades contradictoris, que provenen del teu interior
(cos, ment, emocions, història) i del teu entorn (parella, família,
amics, llibres, professionals). Tot això et pot resultar molt
aclaparador i de vegades angoixant.
CONSTEL·LACIONS FAMILIARS I SISTÈMIQUES
El pròxim dissabte dia 4 de febrer al Ludus oferirem un nou servei de la mà de la @juditpadrescoachpersonal constel·ladora professional. Si us interessa i voleu mes informació de la que hi ha al post, no dubteu en contactar-nos per mail o pel mateix instagram!
Inscripcions: secretaria.ludus@gmail.com
La metodologia de les constel·lacions familiars ha estat un abans i un després en la meva manera de treballar i també en la meva vida personal, en la forma de veure i percebre les persones, les relacions i moltes situacions que vivim.
Algunes persones veniu (o ens trobem virtualment) per fer un treball puntual, d’altres a revisar alguns temes que sentiu encallats, i en un moment o altre solem agafar material per representar la situació que voleu treballar, en aquest moment estem observant el que us ocupa des de les constel·lacions familiars.
Si en voleu saber un mica més, en l’enllaç del meu perfil, hi ha un link on en Joan Garriga, expert en el tema, en fa una explicació de 5 minuts.
@juditpadrescoachpersonal (constel·ladora al Centre Ludus)
MÈTODE GLIFING
Glifing és una experiència d’aprenentatge i reeducació de la lectura a partir d’un entrenament lúdic i personalitzat.
Si vols saber-ne més i començar a utilitzar aquest mètode, truca’ns 📞
BUSQUEM LOGOPEDA
Després de més de 20 anys de recorregut professional, Ludus continua creixent…Vols formar part del nostre equip?
Contacta amb nosaltres per a més informació:
📞972 610 896 / 665 782 727
Mètode SHEC (psicologia)
El Mètode Shec es un mètode psicoterapèutic, basat en la neurociència i en com funciona el nostre cervell. Treballa igual que el nostre sistema, com rep i processa la informació i com aconsegueix resoldre situacions complicades de la vida. En poques sessions, podem resoldre aquestes situacions que no han estat resoltes i produeixen malestar emocional.
El Mètode Shec s’aplica en diferents patologies, arribant a l’origen, al moment en que es va gestar el malestar del present, creant noves rutes neuronals, diferents de les que s’estaven utilitzant i que causaven dolor. El resultat és alliberar les càrregues del passat que porta la persona i que es manifesten en trastorns de l’estat d’ànim i del comportament.
Va ser creat per Maruxa Hernando Martínez, psicòloga i pionera a Espanya en la utilització de varies teràpies d’INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ CEREBRAL.
Després de més de 30 anys de formació, treball i investigació, crea el MÈTODE SHEC que permet solucionar de forma molt ràpida i eficaç moltes situacions difícils i de gran patiment emocional pel pacient.
Durant els seus anys d’experiència professional ha treballat per unificar els recursos de la psicologia i la medecina juntament amb els avenços de la neurociència, per poder treballar amb la persona d’una manera integral: cos, ment i esperit a través de tractaments més curts, profunds i eficaços.
Per a més informació consulta la web de la nostra psicòloga especialitzada en el mètode: http://monicaribo.cat/cohttp://monicaribo.cat/com
PSICOPEDAGOGIA
Davant una demanda de l’àmbit psicopedagògic, es realitza una primera entrevista amb els pares on es recull el motiu de consulta i les dades que el professional cregui convenients.
Després de l’entrevista es realitza una exploració. Els resultats d’aquesta, juntament amb la demanda, seran el nostre punt de partida.
En aquesta àrea atenem:
– Necessitats educatives especials.
– Trastorns generalitzats del desenvolupament.
– Trastorns de l’espectre autista.
– Trastorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH i TDA).
– Diagnòstic i tractament de trastorns d’aprenentatge.
– Aspectes emocionals de l’aprenentatge i motivació.
– Planifiicació i organització.
– Reeducacions escolars i tècniques d’estudi.
– Orientació formativa i laboral per a adolescents i joves.
Necessitats educatives especials.
Els nens i nenes amb necessitats educatives especials (NEE) requereixen, per un període del seu desenvolupament o al llarg de tot ell, determinats suports i atenció específica, ja que no estan en condicions d’evolucionar cap a l’autonomia personal i la integració social amb els medis que habitualment estan a disposició de la família i l’escola.
Les NEE poden derivar d’una discapacitat física, psíquica, trastorn greu de la conducta i/o sensorial, altes capacitats intel·lectuals, integració tardana al sistema educatiu, situació sociofamiliar, situació sociocultural, entre d’altres.
Trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD)
Els nens amb TGD es caracteritzen per una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament: habilitats per a la interacció social, habilitats per a la comunicació o la presència de comportaments, interessos i activitats estereotipats, entre d’altres.
Trastorns l’espectre autista (TEA)
El trastorn de l’espectre autista (TEA) agrupa un conjunt de trastorns que es caracteritzen per la presència de dificultats fonamentalment en tres dominis: la socialització, la comunicació i el comportament (repertori restringit d’interessos i comportaments). Poden estar inclosos dins dels TGD.
Trastorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH i TDA)
El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH, TDA), és un trastorn caracteritzat per dificultats per mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos
Diagnòstic i tractament de trastorns d’aprenentatge.
Entenem per trastorn específic de l’aprenentatge (TEAP) el conjunt de dificultats que afecten a un o més dels processos psicològics bàsics. Els TEAP interfereixen significativament en el rendiment escolar del nen i indirectament també poden afectar altres àrees de la seva vida.
Aquests trastorns sorgeixen d’alteracions dels processos cognitius i no són resultat d’un retard mental associat, d’una privació sensorial o d’un trastorn emocional. És possible que hi hagi alguna alteració biològica secundària, però el que els caracteritza és que el dèficit es dona només en una àrea molt concreta.
Els trastorns d’aprenentatge poden anar acompanyats d’altres trastorns de la parla o llenguatge i fins i tot de conducta (p.ex. Trastorn Dèficit Atenció amb o sense Hiperactivitat), així com problemes emocionals secundaris i alteracions en la dinàmica familiar.
Els nens amb un trastorn específic de l’aprenentatge mostren una intel·ligència dins la normalitat, per tant poden tenir un bon rendiment en algunes àrees i moltes dificultats en altres (les afectades pel trastorn). Per aquest motiu pot semblar que hi ha una gran distància entre el seu rendiment real i el rendiment potencial.
Molts TEAP passen desapercebuts a l’escola: primer esperant que els nens madurin, després atribuint les dificultats escolars a la mandra, al poc interès, distracció o mala conducta… ja que la impressió que dona el nen es de poder seguir els aprenentatges amb normalitat.
Els trastorns de l’aprenentatge més habituals són els que fan referència a l’adquisició de la lectura (dislèxia), a l’escriptura o al càlcul.
No existeix un patró únic pels trastorns d’aprenentatge. Cada alumne mostrarà diferent grau i tipus de fortaleses i debilitats que afavoriran o dificultaran l’assoliment de les competències bàsiques. Per exemple, un alumne pot tenir moltes dificultats per llegir, però estar molt capacitat per les matèries científiques.
Amb una intervenció adequada els alumnes amb trastorn d’aprenentatge poden assolir l’èxit escolar.
Aspectes emocionals de l’aprenentatge i motivació.
Aspectes com la seguretat i la confiança en un mateix, la capacitat per afrontar els reptes, el suport de l’entorn familiar, les relacions amb els iguals o amb els professors/es, la relació família-escola, el grau de competència que percep un mateix, el grau de capacitat per aprendre, aspectes traumàtics durant l’escolaritat… afecten el procés d’aprenentatge i la motivació cap al mateix. Per tant es important detectar-los i tractar-los.
En alguns casos aquests aspectes poden anar lligats a la presència d’un trastorn específic d’aprenentatge o de necessitats educatives especials, però en molts d’altres casos no.
Planificació i organització.
En el procés d’aprenentatge van implícites les capacitats de planificació i organització. Es demana als alumnes que siguin capaços d’apuntar els deures a l’agenda, agafar el material necessari per fer-los, estudiar de manera continuada, prioritzar les diferents tasques, treballar de forma autònoma, demanar ajuda quan sigui necessari.
En moltes ocasions es plantegen dificultats en aquest sentit. Un diagnòstic de les capacitats i habilitats de l’alumne juntament amb l’anàlisi del seu entorn més proper, ajuden a superar aquestes mancances.
Reeducacions escolars i tècniques d’estudi.
Una vegada diagnosticats i tractats els trastorn d’aprenentatge, els factors emocionals i de motivació, i tots aquells relacionats amb la planificació i organització; poden quedar certes llacunes en els aprenentatges. La reeducació i les tècniques d’estudi aniran dirigides a omplir-les.
Orientació formativa i laboral per adolescents i joves.
En molts casos, una vegada finalitzada la formació obligatòria, sigui amb la obtenció o no del graduat en ESO, es plantegen dubtes sobre el camí formatiu o laboral adequat a cada cas. En aquest moment es important un assessorament psicopedagògic de les diferents alternatives tenint en compte les individualitats de cada alumne, de cada família i de les possibilitats de l’entorn.
LOGOPÈDIA
La logopèdia és una disciplina que s’ocupa de prevenir, orientar, avaluar, educar, rehabilitar i tractar les alteracions de la comunicació. Les patologies objecte de treball dels logopedes estan relacionades amb:
1.Trastorns de la veu i disfonies.
La veu és el so que s’origina per la vibració de les cordes vocals ubicades a la laringe a conseqüència del pas de l’aire provinent de la caixa toràcica. La veu és un vehicle de comunicació, es el mitjà de comunicació més utilitzat en les nostres relacions personals i professionals.
Trastorns. Els trastorns de la veu són les alteracions de la salut vocal. Aquests trastorns comprometen l’aparell fonador, necessari per a poder comunicar-nos de forma òptima. Les causes més comunes dels trastorns de la veu són
• Origen mèdic: Presència de pòlips a les cordes vocals, malalties, com el Parkinson o bé degut a cirurgies (càncer de laringe)
• Origen conductual o d’un mal us de la veu: to de veu massa elevat, tendència a cridar, tos freqüent, estossec, hàbit de fumar, etc
• Derivat d’estats emocionals o trastorns de l’estat de l’ànim com estrès, ansietat o depressió.
La veu està dotada de diferents qualitats acústiques: timbre, volum, to, durada o velocitat i ritme. Aquestes qualitats estan directament relacionades amb la postura del cos, el to muscular i la gestió òptima de les emocions.
Disfonies, trastorns de la veu relacionats amb el timbre, el volum, el to i la durada. Es produeixen quan la veu es troba alterada ja sigui per factors funcionals o orgànics.
Disfonies Funcionals: és el conjunt de trastorns de la funció vocal on hi ha primordialment un factor de mal funcionament del gest vocal, entenent el gest vocal com l’activitat psicomotriu que dóna lloc a la veu.
Disfonies congènites: El seu origen el trobem en les lesions congènites de les cordes vocals. Encara que moltes vegades la manifestació clínica d’aquestes lesions apareix en l’edat adulta, sembla ser que són presents des del naixement i que es troben en relació amb el desenvolupament embrionari.
Altres trastorns de la veu relacionats amb la velocitat i el ritme:
Disfèmia o tartamudesa: És un trastorn que afecta la fluïdesa de la parla. Parlarem de disfèmia quan al parlar es repeteix o prolonga involuntàriament part d’una paraula o so. A més s’observa una conducta d’esforç, desviació de la mirada o moviments el cap. Podem relacionar la disfèmia amb aspectes emocionals.
2.Trastorns del llenguatge oral.
Retard del llenguatge. Fa referència a la dificultat global en l’adquisició del llenguatge. El desajust cronològic es dona a tots els nivells: fonologia, morfosintaxi i lèxic.
Trastorn específic del llenguatge (TEL). És un trastorn funcional greu en l’adquisició del llenguatge, sense que existeixi una patologia orgànica que el justifiqui (rendiment adequat en test d’intel·ligència, sense alteracions auditives i sense antecedents de dany neurològic). Es manifesta amb un desenvolupament retardat del llenguatge i una evolució imperfecta, sense seguir els paràmetres de la normalitat.
3.Trastorns del llenguatge escrit.
Dificultats en la lectoescriptura i la comprensió. Quan manca habilitat en la parla, l’escolta i/o la lectura, íntimament relacionades amb l’adquisició del llenguatge, es veuen afectades les destreses en l’escriptura.
Dislèxia. Tot i que la dislèxia es un trastorn d’aprenentatge també el podem incloure en aquest apartat.
Des del punt de vista de la logopèdia (veure més informació en l’apartat de Psicopedagogia). És una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat.
El nen dislèctic llegeix amb dificultat: canvia lletres, ometent síl·labes o inventant la paraula. Aquest problema d’automatització especialment en la lectura i l’ortografia també es vincula en ocasions amb el càlcul aritmètic.
Disgrafia. Es manifesta com una dificultat en reproduir tant signes alfabètics com numèrics, així com en gestionar i distribuir els espais i línies d’escriptura. Té implicacions exclusivament amb el grafisme, entès com una interiorització d’habilitats motrius i no necessàriament amb les regles ortogràfiques. Tot i que s’inclou aquest trastorn en l’apartat de logopèdia, s’ha de tenir molt en compte el desenvolupament psicomotriu (coordinació òcul – manual, tonicitat, coordinació…), en aquest cas es recomana la intervenció en aquest sentit.
Disortografia. Manca d’habilitat per a recordar les regles ortogràfiques del llenguatge escrit, sovint vinculada a la dislèxia i/o a problemes atencionals, i que afecta al rendiment acadèmic sobretot en els alumnes de secundària.
4.Trastorns de la parla (dislàlia, disglòssia, disàrtria)
Dislàlia. És un trastorn en l’articulació dels fonemes que consisteix en l’absència, alteració o substitució d’un o més fonemes de causa benigna o per una possible alteració en els òrgans fono articulatoris.
Disglòssia. És la dificultat en la producció oral deguda a alteracions anatòmiques i/o fisiològiques dels òrgans articulatoris perifèrics amb origen no neurològic. Pot ser labial (llavi leporí), lingual (frenet curt), mandibular (tipus d’oclusió) o palatina (paladar ogival).
5.Trastorns de la deglució
La deglució es el procés on l’aliment passa de la boca a l’estomac (empassar els aliments).
Deglució disfuncional. Moviments inadequats de la llengua i/o altres estructures (respiració, succió i masticació) durant la fase oral de la deglució.
Disfàgia. Dificultat en la progressió dels aliments des de la boca fins a l’estómac.
Podem trobar trastorns relacionats amb les funcions orofacioals (succió , masticació i respiració).
6.Trastorns de la parla associats a lesions del SN;
Afàsia. Una afàsia és una afectació en la capacitat de produir i/o comprendre el llenguatge a causa d’una lesió cerebral. Pot estar preservada la intel·ligència, la integritat de les vies motores o sensorials i dels òrgans de la fonació o de l’audició.
Disàrtria. És la dificultat en la producció oral per una alteració en el control muscular dels mecanismes de la parla. Son secundàries a una disfunció del sistema nerviós central o perifèric, ex: paràlisis.